Nyuma and I are friends. She lives in Banyoles. We go to the same school called “Josep Brugulat”, it’s fantastic.
Nyuma is fourteen years old. She is tall and she’s got short brown hair she also has got small eyes and a large mouth. The good thing about her is that she’s friendly, cheerful and really generous, although she can also be a little innocent.
Nyuma is happiest when she is meeting friends. We often go to the lake and we talk about our things. She is a good friend!!!
Hace más de treinta años, en el sofocante desierto de Egipto, un pequeño grupo de historiadores y arqueólogos decididos a encontrar la tumba del faraón Ramsés ll El Grande, se encuentran con una extraña pierda cuyos misteriosos jeroglíficos tendrán que descifrar para poder introducirse en la pirámide, descubrir los secretos que el faraón esconde y superar las pruebas para poder salir de allí con vida.
Les esperan un sinfín de aventuras y peligros a través de los estrechos y fríos pasadizos que esconden cámaras secretas, escorpiones, laberintos interminables, trampas mortales y tesoros de un valor incalculable.
Pronto descubrirán que el valor, la amistad y el trabajo en equipo sirven para enfrentarse y vencer a la conjura del faraón.
Tinc moltes ganes de començar el curs amb nous professors per conèixer-los millor i aprendre molt!
Em considero una persona responsable i organitzada amb ganes d' aprendre i divertir fent-ho no se’m dona gaire bé el Tema de la ortografia, sempre m'ha costat una mica. Per la resta, intentaré fer-ho el millor possible per superar aquest curs amb bona nota.
Ja no sé si riure o plorar, si avançar o aturar-me, si pujar o baixar, si marxar o quedar-me... són tantes les coses que passen al meu voltant, que em buiden l’ànima. Aquí, a la reserva, els dies són llargs com un dia sense pa, ens tracten com a gossos, treballem tot el dia de sol a sol per un miserable plat de sopa.
Aquella nit, mentre mirava la lluna plena que il·luminava les muntanyes més properes, pensava com seria la vida allà fora, una vida lliure, una vida plena d’aventures i noves experiències, i vaig decidir que no em podia quedar ni un sol dia més en aquella presó. No m’ho vaig pensar ni dos segons. La fugida aniria així: primer vaig reunir-me amb uns companys de la reserva, que també tenien el mateix objectiu que jo, escapar-se d’allà com sigui, tot seguit, robaríem algunes les millors armes juntament amb uns quants cavalls, especialment un que em tenia enamorat, un pura sang d’un pèl negre i brillant. Tot això Ho havíem de fer amb màxima discreció i sense fer soroll. tot seguit tiraríem uns quants trets a l’aire per espantar el bestiar i per cridar l’atenció dels vigilants, aleshores estaríem a punt per pujar al cavall ben armats i començar a cavalcar tant ràpid com vérem poder.
Començava a sortir el sol, ens havíem allunyat unes cinc milles d’allà, l’operació havia sortit de meravella, aquí fora l’herba era fresca, sabia que havia d’avançar, que havia de riure, que havia de pujar ben amunt...
El que m’agrada més de mi, és el meu nom, “Alba”, perquè significa la primera llum del dia, una nova oportunitat. Les meves qualitats i els meus defectes em fan única. M’agrada ser positiva i alegre. Em considero una persona alegre amb ganes de passar-m’ho bé i riure molt. Amb les meves amigues em sento còmode i a gust, i quan estic amb elles, m’agrada aprofitar el temps al màxim per no perdre cap rialla. M’agrada estimar i que m’estimin a mi.
Cada persona te algun defecte que el fa únic, això no vol dir que sigui dolent, també té avantatges; en el meu cas sóc molt “patosa”, sempre fico la pota al lloc equivocat, però jo crec que del dolent s’ha de buscar alguna cosa bona. M’agrada ser qui sóc i com sóc.
I així és com em defineixo jo.
“El bombardeo le los medios de comunicación de masas provoca dudas e incomprensión en la sociedad”. En mi opinión, la afirmación anterior es absolutamente verdad porque la mayoría de la veces la información que alguien puede obtener, ha pasado de oreja a oreja tantas veces que el significado o contenido del mensaje puede haber cambiado completamente.
Esto no quiere decir que no todo lo que nos dicen sea cierto, también es una ventaja porque sin medios de comunicación los humanos no podríamos estar informados de lo que sucede en muchas otras partes del planeta.
También pienso que la información que llega a la gente tendría que ser sobre acontecimientos importantes y no este periodismo “rosa”, ya que no interesa, además, supongo que a estas personas no les debe gustar mucho que en cada esquina les persigan y les estén vigilando en cada momento.
Dado que la información es un medio de comunicación muy importante, debemos tener en cuenta que muchas veces no es fiable, y también tener presente sus riesgos.
